CONTINUACIÓ D'AIGUES ENCANTADES

Ja han passat sis mesos des de que la Cecília va marxar a la ciutat amb el Foraster.

Ens trobem a la universitat de la Cecília.

VERGÉS: (cridant) Cecília!

CECÍLIA: (sorpresa) Que fa vostè aquí?

VERGÉS: He vingut a buscar-te, necessito la vostre ajuda.

CECÍLIA: No crec que em necessiteu, ja us les apanyeu vostè sol al poble.

VERGÉS: No es cert això, des de que el Foraster i tu vau marxar del poble les coses s’han descontrolat massa. La vostre mare es passa el dia plorant i sense sortir de casa, mentrestant el vostre pare s’ha tornat més seriós i no ens permet fer res. A més al poble fa temps que no plou i els veïns estan nerviosos i enfadats, volen que torni el Foraster ja no creuen en els precs al senyor perquè plogui. I jo Cecília et necessito a tu, hauria d’haver marxat amb tu quan m’ho vas demanar. Encara estic a temps?

CECÍLIA: Ho sento, però ja no m’importa el que passi al poble o a la meva família. Em van fer molt de mal amb les seves paraules i els seus actes. Respecte al Foraster si tens alguna cosa que dir digueu-li a ell. Jo no penso fer-me càrrec de res relacionat amb el poble o amb la meva família. He començat una nova vida que m’agrada i no tornaré enrere. I Vergés jo mai us obligaré a res, però si voleu marxar del poble per estar amb mi no ho feu. Sincerament crec que feu més falta al poble, la gent us necessita.

De sobte arriba el Foraster

FORASTER: Vergés que feu vostè aquí? Com van les coses al poble?

VERGÉS: Doncs precisament d’això parlàvem, he vingut a demanar-li que torni.

FORASTER: No estic segur de que vulgui tornar, després de com em vau tractar...

VERGÉS: Ja he parlat amb el poble i estan tots d’acord amb que torni i ens ajudi. No s’ho demanaria si no estiguéssim en una situació extrema.

FORASTER: D’acord tornaré, però si algú em falta al respecte marxaré i no tornaré mai mes. Cecília ens acompanyaràs?

CECÍLIA: Ho sento però no, després del que va passar i de que la meva família no s’interessés per mi jo no tinc cap lloc al que tornar.

El Foraster i el Vergés marxen cap al poble. La Cecília es queda a la ciutat.

Continuació Aigues encantades

La Cecília ja ha marxat i els seus pares es troben a casa abatuts.

AMAT (al Mossèn): No entenc quina classe de persona es pensa que és aquesta noia, li dóna igual tot el que li digui el seu pare, i això no ho puc consentir!
JULIANA: Has d'entendre la teva filla!
AMAT: La meva filla ha marxat sense voler res de nosaltres, que passa que nomès vols posar-te de part d'ella?
JULIANA: No! Només vull que et donis compte de tens una filla amb una edat, i que ha de prendre les seves decisions ella mateixa. I no em fico a la seva banda, es la meva filla i sempre estaré de part seva, encara que no m'agradi el que faci, perquè l'estimo. O es que tu no l'estimes?
AMAT: Si l'estimo!
JULIANA: Doncs no ho sembla, fas veure que la vols per obeir-te i això no pot ser així. Ja és grandeta per fer el que vulgui i no ha d'estar sotmesa a ningú.
AMAT: M'és igual el que pensis, jo tinc les idees ben clares i tu hauries de pensar igual que jo!
JULIANA: Ja estic farta de que diguis tot el que he de fer, tot el que he de dir... I això ja no ho consentiré mai més a la vida! Si de veritat m'estimes, hauries d'adonar-te que no em tractes com una donaa i hauries de canviar.
AMAT: Jo mai canviaré la meva manera de pensar i actuar! Qui et creus per dir-me que canviï?
JULIANA: La teva dona! La que ha compartit amb tu molts moments a la vida i a la que hauries de tractar molt millor! Saps què? Ja estic farta! No pensó aguantar més el teu menyspreu! Marxo d'aquesta casa per sempre. Fés el que tu vulguis, actua a la teva manera, però mai més jo et recolzaré.
AMAT: Però què dius? No diguis bestieses dona!


(La Juliana entra a l'habitació molt enfadada, agafa la roba necessaria i els seus objectes personals i els fica en una maleta. A continuació agafa uns pots de conserva de la cuina i també se'ls guarda. La pobre dona agafa la seva jaqueta i es prepara per sortir d'aquella casa per sempre.)

JULIANA: Ja sé que a partir d'ara ningú em veurà com abans, sé que parlaran de mi perquè això no esta gens vist en aquest poble... Però no aguanto més! Marxo amb la meva filla a la ciutat, on la vida allà será molt millor.
AMAT: Si? I com et penses guanyar la vida?
JULIANA: A tu no et necessito jo ja m'afanyaré i amb la Cecília tindré una vida molt més bona que amb tu! Que vagi bé Pere...

"El Jardí abandonat"

QUADRE MODERNISTA DE SANTIAGO RUSIÑOL

"El Jardí abandonat"

El quadre Jardí Abandonat de Santiago Rusiñol, va ser el que més hem va agradar, per la combinació de colors que en fa, per el paisatge de fons.

Sembla un pati d'una casa o d'un gran edifici, on es pot trobar una font, jardí...

es un quadre molt bonic i que a més a més el podem veure a la vida real, ja que és molt comú, la varietat de color la ha fet perfecta baix el meu punt de vista.

El quadre l'he triat bàsicament perquè apart que m'ha agradat molt, hem porta molts bons records. 

JULI VALLMITJANA: AUTOR TEATRAL MODERNISTA

Va néixer a Barcelona, 1873 i mort en gener del 1937. Va ser un orfebre, escriptor i dramaturg català, un modernista a ultrança. treballa en els camps de la pintura, l'orfebreria i la literatura, crea permís esportius. En les seves novel·les, Juli Vallmitjana ens presenta un retrat escruixidor i avui imprescindible dels ambients més pobres de la Barcelona de 1905. Argenter de professió.

La Xava

"Passats aquells dies de trasbals dels mariners aquella barriada va quedar ensopada com sempre. Totes aquelles coloraines de banderes i vestits vermells, blaus i blancs havien desaparegut, tornant a regnar-hi aquella quietud trista, i de tant en tant una fumarada disipaba el sol, com si aquell fum fos el mantell de la tristesa. Sols se sentia la remor melancólica, com si tot plegat harmonisés un conjunt de planys, els sospirs de la misèria que estrangula aquells pobres sers desgraciats de tota mena que, oprimits per la indiferència, s'asfixien en aquell ambient perniciós. Cada cant és el ronc de l'agonía, cada rialla és el gest de la mort."

Novel·la que Juli Vallmitjana (1873-1937) va publicar el 1910 a la llibreria L'Avenç de la Rambla de Catalunya de Barcelona.  Malgrat ser un èxit entre els lectors, les sectors benpensants de la cultura del moment la van rebutjar i la van menysprear, tant pel contingut com per la forma.

La Xava se situa en els barris més pobres de Barcelona (els de sota Montjuïc que, segons l'autor, són els únics de la ciutat amb caràcter). Així, els seus protagonistes són les prostitutes, els lladres, els mangants... Una marginalitat que l'autor coneixia de primera mà i de la qual no es feia ressò la literatura burgesa de la primera dècada del segle XX, a cavall del Modernisme i del Noucentisme. D'altra banda, Juli Vallmitjana tenia una prosa excessivament matussera, massa plena d'incorreccions gramaticals per als ulls dels acadèmics.

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2934

Retrat de Juli Vallmitjana

Foto Enciclopèdia Catalana

Redacció Pilar Prim després de la visita a en Deberga

Després de la visita de Pilar Prim a l'advocat Deberga, aquest s'ho mira amb calma i queden per un altre dia. La Pilar torna a visitar en Marcial al pis i pensen en canviar el gerent de la fàbrica cosa que perjudicaria molt a Rafel ja que ell de moment fa i desfà. Marcial es posa en feina referent al tema. La Pilar entrevista a un treballador de la fàbrica qui li confirma amb proves que tota la culpa de una posible ruina es de Rafel i per no voler canviar unes peces que ell està disposat a dur les proves davant judici. La Pilar, ja que tota la vida han abusat de ella l'han utilitzada tota la familia, reflexiona molt sobre ella mateixa i decideix viure la seva propia vida i tenir la seva felicitat junt amb Marcial encara que tot dos siguin pobres.

Ramón Casas Cuadre

Aquest és el quadre de Ramón Casas que més m'ha agradat. No he trobat el títol.

L'he escollit perquè m'agrada com estan expressats els cosos de les quatre persones que hi apareixen, és a dir, estan molt ben dibuixats amb tots els detalls. Es veuen molt reals i això m'agrada dels quadres. 

Maeterlink: La vida de las abejas

Maeterlink: La vida de las abejas 

L'obra es distribueix en set llibres: al llindar del rusc, l'eixam, la fundació de la ciutat, les reines joves, el vol nupcial, la matança dels abellots i el progrés de l'espècie. Així, a més de descriure els costums i misteris d'aquests insectes, aborda el tema des d'un punt de vista filosòfic, de vegades compara la societat de les abelles amb la de l'ésser humà, parlant fins i tot de moral i buscant similituds entre la intel·ligència humana i el esperit del rusc.

Fragment:


Todo indica que no es la reina, sino el espíritu de la colmena, quien decide la enjambradura. ¿Cómo todos los ángulos de los rombos coinciden siempre tan mágicamente? ¿Quién les dice que empiecen aquí y terminen allí? Es uno de los misterios de la colmena. La mayor parte de los seres tienen el sentimiento confuso de que un azar muy precario, una especie de membrana transparente, separa la muerte del amor, y de que la idea profunda de la Naturaleza quiere que se muera en el momento en que se transmite la vida.

Extret de: http://www.lecturalia.com/libro/15230/la-vida-de-las-abejas

QUADRE MODERNISTA 

Aquest quadre es titula Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897) de Ramon Casas esta pintat alb pintura d’oli i aquesta pintura decorava les parets d'Els Quatre Gats, centre de reunió dels modernistes (actualment un famós restaurant de Barcelona). Ara està exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

He triat aquest quadre per diferents raons, la primera perquè és molt famós, la segona perquè sempre m’han agradat molt els tàndems i sobretot per la seva senzillesa i pel color del fons que també m’agrada molt.

AUTOR TEATRAL MODERNISTA: Felip Cortiella

Felip Cortiella i Ferrer va néixer el 9 de novembre de 1871 a Barcelona (Catalunya) i va morir al 1937 a Barcelona també.  Fill d'una família acomodada vinguda a menys, el jove Cortiella va treballar en diversos oficis i es va especialitzar com a tipògraf, feina a partir de la qual prendrà contacte amb el món cultural i els corrents llibertaris de finals del segle XIX.

Aquest dramaturg, poeta, narrador, agitador cultural i tipògraf anarquista va ser un actiu defensor de la llengua catalana, sovint marginat des dels sectors estaticistes del moviment llibertari de les primeres dècades del segle XX.

 Una de les seves obres més coneguda és Els Artistes de la vida (1898), en el que tracta per primer cop el tema de l’amor lliure, un aspecte molt avançat reivindicat pel moviment llibertari de l’època.

A continuació totes les seves obres:

Teatre: El goig de viure (1896), Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903), El morenet (1904), La brava joventut i Flametes del gran amor.

Poesia: Anarquines (1908

Narrativa: El plor de l'auba (1901), i Els precursors (1918)

WEBGRAFIA: https://www.llibertat.cat/2011/09/felip-cortiella-i-ferrer-1971-1937-15032 

 

Castanyada amb Pilar Prim i Deberga

Demà és la Castanyada i per celebrar-ho una mica, com us imaginaríeu que la Pilar Prim i el Deberga passarien la CASTANYADA? Com ho celebrarien? Proposeu idees!

Fragment Pilar Prim

El fragment de Pilar Prim que més m'ha agradat és:

"La primera cosa que buscà en Deberga en entrar al moll de l'Estació del Nord fou un compartiment ben buit; i ja desesperava de trobar-lo, i a punt estava d'encabir-se, tot enutjat, en un dels que menys gent contenien, quan, fent-li notr el seu criat que el conductor retirava la placa d'un reservat de senyores, va córrer a ficar-s'hi. Era a mig juliol, al bo de l'escampada estiuenca dels barcelonins. El tren anava farcit de passatgers. Trobar un compartiment buit on poder-se ajeure era treure la rifa. En Deberga, doncs, va córrer a aprofitar-se de la sort triant el racó esquerre d'allà al fons, que era el cantó més fresc. Tot satisfet de la troballa, posà al filat el sac de mà que duia, s'endossà el guardapols, encengué una cigarreta, s'estengué al divan d'utrecht vermell, i obrí un diari per fer-se millor la non-non. Però tot d'una... rac!... obren la portella, i (oh goig sense alegria!) de primer un criat carregat de saquets de mà, rotllos d'abrics, i paraigües; després una cambrereta vistosa, amb un gran munt de capses rodones i altres andròmines que no la deixaven passar per la portella; després un noi d'uns deu anys, magret i esblanqueït, amb una cabellera que se'l menjava de viu en viu i una gran pallola a mig cap; després una senyoreta casadora, un xic anglesada; després una altra de més alta i feta, casada pel que semblava, de posat arrogant i airosa; després... (ah! gràcies a Déu)... es tancà la portella, i les senyores i el nen, sense ni haver mirat en Deberga, van abocar-se a la finestra i es van quedar enraonant amb una colla de senyors i de criats plantats a baix al moll, mentre, a dalt, criat i cambrera es veien amb feines per a encabir en els prestatges tot l'embalum de fato que havien pujat." 

He escollit aquest perquè m'agrada com es descriu l'entrada d'en Deberga al tren. Explica punt per punt tot el que passa i anomena tots els detalls. Aquesta és una característica que han de enir els llibres per a que m'agradin, han de descriure al detall les coses que pasen. 

Un divendres de la Solís

Aquí podeu llegir el conte que donarà peu a Pilar Prim: "Un divendres de la Solís"

Narcís Oller

Aquí hi ha dos vídeos que ens permeten saber més sobre al vida i el món de Narcís Oller.

COMENTARI DE TEXT D’UN FRAGMENT DE LA NOVEL·LA  D’ESCANYAPOBRES

L’escanyapobres és una novel·la escrita per Narcís Oller l’any 1884. 

Narcís Oller, va nèixer l’any 1846 i fou un dels escriptors més característics en el realisme i el naturalisme. Aquest fragment que comentaré a continuació prové d’una novel·la nomenada L’Escanyapobres,.

Aquesta novel·la està ambientada en una societat rural en procés d’industrialització, on l’autor, Narcís Oller, aconsegueix destacar dos clars elements reflectits en el següent fragment, els diners i l’avaricia.

En la primera estrofa podem observar com descriu els mercats de Pratbell, on estan situats i el conjunt de magatzems que hi ha en aquell carrer, després descriu un dels magatzems que hi ha, el qual es el que més li crida l’atenció, situat al carrer de la Roca, i el que més va cridar l’atenció va ser qui el va obrir, l’Oleguer. A continuació comença a descriure com era aquest personatge protagonista, per fer-ho ho compara amb un animal, principalment amb la rata: <Si és més pelat que una rata>.

En la següent estrofa ens explica que hi ha molta gent que no s’explica com hi ha tanta gent nativa d’aquell poble sense treball i es troben a l’Oleguer, un foraster, obrint un magatzem que qui sap d’on l’ha tret i a qui pertany.

En l’ultim fragment ens descriu més clarament el protagonista, l’Oleguer, un noi que tenia els cabells negres, les celles gruixudes, etc. Però el que més desaca de la seva cara eren els seus llavis, prims i cenyits a l’os. A més l'Oleguer, era de caràcter tranquil, mai es barellava.

El seu veïnat l’espiava dia i nit, i fent-lo treien conclusions, no tenia ni una criada, ni un mosso per a les feines de la seva indústria, ell era qui ajudava a cargar i descarregar els sacs de gra i farina que entraven al seu  magatzem, a més vivia al fons del magatzem, en una habitació fosca i estreta aclarida només per un celobert, ple de trastos, olles.

Amb totes aquestes característiques de l’Oguer ens fan arribar a pregunta, si té un magatzem, perquè malviu? No te cap persona que li ajudi a les tasques del magatzem ni cap casa en condicions.

Tot això ens descriu un procés d’avaricia ja que per molts diners que tingui no se’ls gasta ni per viure bé.

BONJOUR, MONSIEUR COURBET.

Aquesta pintura, va ser creada per Gustave Courbet, m’agrada per l’entorn, un paisatge tranquil, al camp i en mig del no res. A més hi ha un gos a la part central del cuadre i em fa recordar quan m’anava de vacances a un poble amb els meus tiets, ja que sempre veia un gos així rondant per allà.

GUSTAVE FLAUBERT

Gustave Flaubert va nèixer el 12 de Desembre de 1821 i va morir el 8 de maig de 1880, va ser un escriptor francès, autor de Madame Bovary, una famosa obra realista on la protagonista, Emma Bovary relata la història de l’adulteri, explicant que hi ha dones que se sentien infeliçes en el seu matrimoni.

" Emma, que le daba el brazo, se apoyaba un poco sobre su hombro, y miraba el disco del sol que irradiaba a lo lejos, en la bruma, su palidez deslumbrante; pero volvió la cabeza: Carlos estaba allí. Llevaba la gorra hundida hasta las cejas, y sus gruesos labios temblequeaban, lo cual añadía a su cara algo de estúpido; su espalda incluso, su espalda tranquila resultaba irritante a la vista, y Emma veía aparecer sobre la levita toda la simpleza del personaje. Mientras que ella lo contemplaba, gozando así en su irritación de una especie de voluptuosidad depravada, León se adelantó un paso. El frío que le palidecía parecía depositar sobre su cara una languidez más suave; el cuello de la camisa, un poco flojo, dejaba ver la piel; un pedazo de oreja asomaba entre un mechón de cabellos y sus grandes ojos azules, levantados hacia las nubes, le parecieron a Emma más límpidos y más bellos que esos lagos de las montañas en los que se refleja el cielo. 

(...)

Tantas veces le había oído decir estas cosas, que no tenían ninguna novedad para él. Emma se parecía a las amantes; y el encanto de la novedad, cayendo poco a poco como un vestido, dejaba al desnudo la eterna monotonía de la pasión que tiene siempre las mismas formas y el mismo lenguaje. Aquel hombre con tanta práctica no distinguía la diferencia de los sentimientos bajo la igualdad de las expresiones. Porque labios libertinos o venales le habían murmurado frases semejantes, no creía sino débilmente en el candor de las mismas; había que rebajar, pensaba él, los discursos exagerados que ocultan afectos mediocres; como si la plenitud del alma no se desbordara a veces por las metáforas más vacías, puesto que nadie puede jamás dar la exacta medida de sus necesidades, ni de sus conceptos, ni de sus dolores, y la palabra humana es como un caldero cascado en el que tocamos melodías para hacer bailar a los osos, cuando quisiéramos conmover a las estrellas. "

En aquest fragment extret de l’obra de Madame Bovary podem observar el trets característics d’una obra realista, com per exemple que Emma Bovary, la protagonista, és un personatge que critíca la burgesia i el seu convencionalisme, aquesta característica és del realisme ja que al S.XIX la classe burgesa es consolida i gràcies a això les obres d’aquest segle relaten aquesta nova classe social.

Podem observar amb aquest fragment, que no es una novel·la romàntica, ja que els realistes com Gustave Flaubert fujen dels sentiment i les seves novel·les han de ser objectives.

A més, l’estil del narrador, en tercera persona omniscient, és una altra característica del realisme.

https://ca.wikiquote.org/wiki/Gustave_Flauber

http://www.epdlp.com/texto.php?id2=512t

QUADRES REALISTES

He escollit aquests dos quadres realistes, perquè m'han agradat molt aquests paisatges, ja que em recorden molt el meu poble on vaig cada estiu a les terres d'Aragò, és un lloc on m'encanta anar-hi i que em tranquilitza passejar per aquells camins on puc passar hores i hores.

Són quadres de Solé Gonzalez.

STENDHAL

STENDHAL

Stendhal (Henri Beyle), va néixer a Grenoble, el 23 de gener del 1783 i va morir el 23 de març de 1842. Va ser un escriptor francès del segle XIX. Valorat per la seva aguda anàlisi de caràcters i la concisió del seu estil, és considerat un dels literaris més importants i més primerencs del Realisme. 
És conegut sobretot per les seves novel·les Le rouge et le Noir (El roig i el negre, l'any 1930) i La Chartreuse de Parme (La cartoixa de Parma, l'any 1839) i per el primer biògraf de Rossini, del qual n'era un fervent admirador.

El fragment que he escollit de Stendhal ha estat de la novel·la El roig i el negre de l'any 1930:

" Una o dos veces, durante aquella escena, la señora de Renal estuvo a punto de sentir algo de simpatía por la desgracia real de aquel hombre que, durante doce años, había sido su amigo. Pero las verdaderas pasiones son egoístas. Además, estaba esperando a cada instante que él le confesara haber recibido también una carta anónima el día anterior y aquella confesión no llegó.
Faltaba para que la señora de Renal se sintiera completamente segura, conocer qué ideas habían podido sugerir al hombre de quien dependía su suerte. Porque, en provincias, los maridos son los dueños de la opinión. Un marido que se queja de haber sido engañado se cubre de ridículo, pero su mujer, si él no le da dinero, tendrá que trabajar de obrera a quince sueldos al día y eso, si tiene suerte, ya que las personas "decentes" sentirán escrúpulos y no querrían darle trabajo.
Una odalisca, en el harén, tiene que amar al sultán a la fuerza; es todopoderoso y ella no puede quitarle su autoridad mediante toda una serie de pequeñas finezas. La venganza del amo es terrible, sangrienta, pero también militar y generosa: una puñalada acaba con todo.(...) "

EL ROIG I EL NEGRE, és una novel·la que és jutja com una de les millors de la narrativa francesa, és un exemple de novel·la psicològica. Va ser publicada l'any 1830. És la seva obra més important. 

Aquest fragment narra els esforços d'un home protagonista, per ascendir de condició social, encara que sigui jove, dient a la resta el que volien escoltar i fent el que volien veure fer.  Stendhal és realista perque plasma la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art. 

http://www.epdlp.com/texto.php?id2=2007 

http://images.artelista.com/artelista/obras/big/0/4/5/3177887960889738.jpg

La melancolía es la felicidad de estar triste? - La melancolia es la feliçitat d'estar triste?

Aquest quadre, romàntic, fet per Victor Hugo, l'he escollit degut a que m'ha impactat molt el títol i al veure la imatge, m'ha resultat bastant familiaritzat amb mi. Ja que sóc una persona molt solitària i de vegades m'agrada estar sola al marge de la societat, sense saber res de ningú.

Aquest quadre es romàntic, perquè tal i com podem apreciar, l'ambient; que es el que podem veure prèviament, es decadent. A la Esquerra hi ha un nen assentat a la part més alta d'una torre mirant, suposu, tota la ciutat i apreciant les vistes. Però, possant-me en la pell del personatge, aquest veu el paisatge de forma negra i gris, on no vol saber res de ningú. S'ha aïllat de tota aquella gent que li ha pogut molestar.

Aquest quadre m'ha agradat molt, sobretot, perquè en els meus pitjors moments de la vida, em posu de la mateixa manera, cap mirant a la finestra, trista.

Per molts anys!

La Maria Antònia ha fet disset anys!!!

PER MOLTS ANYS!!!

Pintura del romanticisme.

Aquest quadre es diu “Lluvia, vapor y velocidad” de William Turner (1844). L’he triat perquè m’agraden molt els colors que ha utilitzat l’autor y sobretot el fet de la unió de colors i que no es vegi d’on ve el tren. 

Walter Scott

Walter Scott (Edimburg, 1771 - Abbotsford, 1832) fou un escriptor escocès del Romanticisme. Va estudiar dret i es va dedicar als negocis, raó per la qual va començar a publicar anònimament però va revelar la seva identitat davant l'èxit de la seva obra, on destaquen les novel·les Ivanhoe que va ser la seva primera en publicar-se.

El fragment que he tira és de la seva primera novel·la Ivanhoe.

“En la bella comarca de Inglaterra por la que el río Don discurre sus aguas, había antiguamente un frondoso bosque que se extendía por la mayor parte de los hermosos valles y colinas que lindaban entre Sheffield y la linda ciudad de Doncaster. Aun pueden verse los restos de una espesa selva en los dominios que allí poseen algunas de las más nobles y opulentas familias de Inglaterra.

En esta selva se libraron algunas de las más descomunales batallas de la guerra civil de las dos Rosas, y allí también fue donde, por su intrepidez, destacaron en tiempos pasados valerosos proscritos, cuyas hazañas inspiraron muchas canciones a los jugadores de aquel tiempo. Y allí es, en fin, el teatro de los sucesos que componen esta narración, cuya época se remonta a los últimos años del reinado de Ricardo I, cuando sus afligidos vasallos albergaban más deseos que esperanzas de que regresarse a Inglaterra, después de tan largo cautiverio . Los nobles, cuyo poder se había acrecentado de un modo extraordinario, habían recobrado y extendido su antiguo predominio, y no satisfechos con despreciar la autoridad, cada vez más débil, del consejo de Estado de Inglaterra, no se ocupaban más que en fortificar sus feudos y castillos, en aumentar el número de sus súbditos, en reducir a vasallaje a sus vecinos y en consolidar su poder por todos los medios que tenían a su alcance, a fin de participar de una manera directa en las convulsiones intestinas que por doquier se fraguaban. [...]”

En aquest fragment (del romanticisme) podem veure que l’obra està ambientada a Anglaterra, el paisatge és un bosc decadent i immens, també es veu perfectament com l’autor  torna al passat i recorda les guerres que s’havien viscut en aquell bosc. I per últim ens mostra la rebel·lió i el poder  dels personatges .

Webgrafia: http://sebatianspg.blogspot.com.es/2009/11/obra-mas-importante.html 

Quadre realista

El pintor d'aquest quadre és Peder Mork Mönsted. He escollit aquesta obra realista perquè és un paisatge que m'agrada molt, el mar. És una imatge que em tranquilitza i quan la vaig veure em va agradar molt. 
(No he trobat el nom del quadre)

Realisme de Tolstói

El fragment que jo he escollit de León Tolstói és de Anna Karenina:


“—No ha prometido usted nada, lo reconozco. Pero ya sabe que no es su amistad lo que pretendo. Sabe que la felicidad de toda mi vida se encierra en esa palabra que usted rechaza: el amor. 

—El amor… —repitió ella lentamente, en voz muy baja, como hablando consigo misma. Y luego, mirándole bien de frente—: Rechazo esta palabra porque para mí tiene un sentido mucho más grave y más profundo de lo que usted puede imaginar. Adiós.

Le dio un rápido apretón de manos y subió a su coche. 

Vronski se sintió inmensamente feliz. Besó la palma de su mano, que había estado en contacto con la de Anna, y se fue hacia su casa con la dulce certidumbre de que aquel día había avanzado, más que en todo el tiempo precedente, hacia la realización de su deseo.”

León Tolstói
Anna Karénina

Extret de: http://fragmentosdeliteratura.blogspot.com.es/2010/05/anna-karenina.html

Lev Nikolàievitx Tolstoi (1828-1910) fou un escriptor rus, un dels grans novel·listes clàssics de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina. A més d'escriptor i filòsof, va ser un anarquista cristià, pacifista, reformador de l'educació i vegetarià. 

El darrer fragment és realista perquè segueix unes caraterístiques molt importants: 

-Procura mostrar una reproducció exacta en la realitat.

-S'oposa al Romanticisme en el seu rebuig del sentimental i el transcendental; aspira a reflectir la realitat individual i social en el marc de l'esdevenir històric.

-Les obres mostren una relació mediata entre les persones i el seu entorn econòmic i social, la història mostra als personatges com a testimoni d'una època, una classe social, un ofici, etc.

-Transmet idees de la forma més verídica i objectiva possible

Jo l'anunci que he escollit i que té una frase o fet literari, ha estat el de "Beques per a menjadors: amb el menjar no es juga i sense ell tampoc". 

En aquest anunci podem veure com una nena li diu a la seva mare que ho ha per sopar, i la mare respon que hi ha un entrepà màgic, que és pa amb pa i ens imaginem que hi ha dintre. Per desgracia aquest és un cas molt actual en la realitat de moltes famílies del món. Cada 3 minuts un nen cau en víctima de la pobresa en Espanya.

Aquest anunci el que fa es reflexionar en moltes coses, però una d'elles es en el fet del menjar, no queixar-nos tant ja que ho han moltes famílies que no poden menjar res.

Aquest anunci em posa sempre els pels de punta.
  

Anunci: Dolce & Gabbana

L’anunci que jo he triat i que per a mi te un sentit literari es el del perfum “Dolce” de  Dolce & Gabbana.

En l’anunci podem veure a un noi jove treballant en una plantació recollint llimones, de sobte apareix una noia molt bonica amb un vestit blanc. Ell es queda amb la boca oberta quan la veu i no dubta en agafar una flor del llimoner y demanar a uns nens que se la facin arribar.

El que ens vol dir l’anunci en un sentit literari es transmetre  l’amor que sent el noi per la noia a través de l’olor de la flor que representa que es el perfum.

Poetes i escriptors dels anuncis

A l'anunci ''FC Barcelona Estrella Damm 2011'', els escriptors que ens anomenen són Mercé Rodoreda i Quim Monzó.

A l'anunci ''Un equip de futbol va ser el centre del món'', parlen dels escriptors Joan Maragall, Martí i Pol i Quim Monzó. 

Maria Antònia

Spot Educo: Abuelos Solidarios

En aquest anunci es veu com una dona deixa de menjar per a que els seus néts ho puguin fer. Aquesta és la realitat de moltes famílies... Aquest anunci et fa pensar molt en la situació en la que es troben milers de famíles, i et fa no sentir-te molt bé. Després de veure'l, se't queda una sensació extranya al cos. 

Marta

El personatge que he escollit és el de la Marta de Terra Baixa, una obra d’Àngel Guimerà. És una noia que em recorda molt a mi ja que tothom es pensa que és una persona dèbil, freda, distant i reservada. Fins i tot ella s’ho arriba a creure. Però el que no saben es que en realitat és una persona forta, que ha viscut situacions familiars i sentimentals bastant dures i que ha perdut momentàniament l’esperança. Tot i això, encara que ella no ho sàpiga, és capaç de somriure i d’estimar. És precisament aquest sentiment el que la fa reaccionar i lluitar per seguir vivint i, alhora, ser feliç.

PLAERDEMAVIDA

Plaerdemavida és una noia tímida però intel·ligent, tot i que està enamorada de Tirant, va fer el possible perquè Carmesina i ell poguessin estar junts.
He escollit aquest personatge, no per què em senti identificada si no per què em sembla que en l'obra de Tirant lo blanc, el personatge que més em va trucar l'atenció i que feia el paper més important va ser el de Plaerdemavida.
Jo també sóc una noia tímida però si la meva amiga està enamorada del mateix noi que jo, no crec que l'ajudaria a aconseguir-lo, me'l quedaria per a mi.

Tirant lo Blanc

Sóc un noi amable, amic dels seus amics, cariños, bromista, educat, sentimental, soc una mica tímid (he de dir que cada vegada ho soc menys). M'agrada conseguir els objectius que hem proposo, quan m'enfado trec el meu caràcter y a vegades perdo els papers, però soc un noi molt feliç. He escollit aquest personatge perque tirant es un noi educat, amb saber estar, es deixa la pell per resoldre conflictes sense gairebé res a canvi. Es un noi que viu enamorat, i expressa els seus sentiments. No es rendeix de cap manera i lluita pel que es proposa. Per totes aquestes raons hem sento identificat amb Tirant.

EMPERADRIU

Hola! El personatge que he escollit per aquest Blogger ha estat el de la Emperadriu del llibre "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell que vam llegir l'any passat a 1r de Batxillerat i que no va estar gens malament.  

L'he escollit perquè hem sento identificada amb ella en el fet que és una dama real, de veritat i amb sentiments igual que jo. 

Jo a més a més em considero una noia carinyosa, que m'agrada ajudar a la gent, molt familiar, encara que també sóc molt activa i nerviosa.

També sóc una persona que li encanta parlam amb tothom. El que no m'identifica per res amb la Emperadriu és el fet de ser infidel, ja que no m'agrada fer el que a mi no m'agradaria que em facin. 

Em presento en aquest blog com a Salut una de les protagonistes del llibre “Com un miratge” que vam llegir fa dos o tres anys no ho recordo molt bé però aquest llibre em va agradar molt.
He escollit aquest personatge perquè es una noia molt sociable y divertida com jo encara que no ho sembli perquè també soc una mica tímida però quan em coneixen millor tots saben que soc molt divertida y sempre estic bromejant.

Maria Antònia

El personatge que jo he escollit és el de Maria Antonia, de Bearn o la sala de les nines, un llibre que vam llegir l'any passat i que em va agradar molt. 

M’identifico molt amb ella, ja que és una noia reservada i sincera. És una noia molt correcta i amable.

Jo considero que sóc una persona tímida i reservada, però quan agafo confiança amb una persona tot això marxa. Sobre tot sóc una persona tranquil·la, no m'agrada molt el moviment. I també sóc molt independent i organitzada.  

Tot això és el que tenim i més

Aquesta setmana a la classe hem fet un eix cronològic sobre els autors i moviments literaris més significatius catalans. Fa temps, dos anuncis van presentar alguns d'aquests autors o personalitats importants en el món cultural.

Quin us agrada més? 

Hola bona tarda!
He escollit el nom de Carmesina, la princessa de Tirant lo blanc perquè considero que sóc una princesseta, ja que els meus amics i la meva familia em cuiden molt. A més es una noia molt sincera, al igual que jo.

un salut a tots!!

Ens falten paraules

Comencem un nou curs, carregat d'il·lusions i projectes. Projectes com aquest bloc, en què els alumnes de 2n de Batxillerat de la matèria de Literatura catalana de modalitat aniran omplint amb les paraules que trobaran al llarg del camí. Es tracta de cercar les paraules dels versos, de les novel·les, dels contes, del teatre, paraules, que ens porten a altres mons, que van més enllà. Paraules, al cap i a la fi, literàries.

I, per començar la nostra recerca, una cançó d'Antònia Font molt suggerent: "Me sobren paraules"

I, a vosaltres, us sobren o us falten mots?