dimarts, 15 de març del 2016

Deures influències de Calders: CORTAZAR

A continuació trobem un dels contes que va escriure Julio Cortazar, ''Instrucciones para dar cuerda a un reloj'':
 
“Allá al fondo está la muerte, pero no tenga miedo. Sujete el reloj con una mano, tome con dos dedos la llave de la cuerda, remóntela suavemente. Ahora se abre otro plazo, los árboles despliegan sus hojas, las barcas corren regatas, el tiempo como un abanico se va llenando de sí mismo y de él brotan el aire, las brisas de la tierra, la sombra de una mujer, el perfume del pan. ¿Qué más quiere, qué más quiere? Átelo pronto a su muñeca, déjelo latir en libertad, imítelo anhelante. El miedo herrumbra las áncoras, cada cosa que pudo alcanzarse y fue olvidada va corroyendo las venas del reloj, gangrenando la fría sangre de sus rubíes. Y allá en el fondo está la muerte si no corremos y llegamos antes y comprendemos que ya no importa”.
 
La idea principal d'aquest petit conte és la mort i el pas del temps. En primer lloc, Cortazar ens dóna les instruccions de com donar corda a un rellotge. Després l'autor fa una comparació entre el recorregut que fan les agulles d'un rellotge i el temps en el que ens apropem a la mort.
 
En quant a comparació podem dir que els dos autors, Cortazar i Calders, comparteixen unes tècniques narratives relacionades amb la fantasia. D'aquesta manera queden exclosos dels trets narratius particulars.

 
La producció narrativa de Julio Cortazar i de Pere Calders es fantástica. Els dos autors, en algunes de les seves obres utilitzen subjectes com espíritus, però el tracte que reben es molt diferent al dels personatges dels contes meravellosos. També cal nomenar la vinculació que ambdós han tingut amb el corrent literari del realisme màgic.
 
Pere Calders afirma que molts dels seus relats es fundamenten en l'observació de la realitat. Aquest autor i Cortazar tenen una visió del món peculiar, ja que els dos van viure a l'entreguerra quan els moviments culturals i artístics buscaven i necessitaven una renovació. 

dilluns, 14 de març del 2016

Franz Kafka, La metamorfosis. I influències amb Pere Calders.

Aquesta obra tracta d'una història d'un home anomenat Gregori que veu com la seva vida canvia radicalment després de convertir-se en escarabat.

Gregori tenia una bona feina, era viatjant i portava endavant a tota la seva família. Un matí Gregori es fa de dia amb cos d'insecte, a conseqüència d'això es queda a la seva habitació per por que li vegin els seus familiars; aquests li deien desesperadament perquè anés a treballar. Gregori intenta posar-se en peu i acomodar al seu nou cos, que encara no domina. Per la seva retard a la feina, arriba el procurador a casa per emportar-se'l. Després proposar obrir la porta i aconseguir-ho, causa la sorpresa del procurador i de la seva família. El procurador se'n va sense pensar-s'ho, la seva mare cau desmaiada, i Gregori segueix al procurador fins a les escales perquè no se n'anés. El pare, enfadat, obliga a Gregori a ficar-se a la seva habitació donant puntades de peu a terra, i cops amb el bastó i el diari.
Després de tot el que ha passat Gregori queda "abandonat" per la seva família, només manté una petita relació amb la seva germana que li dóna de menjar i l'atén, però sempre deixant certa distància a causa de la seva repugnant aspecte. A sobre de tot se sent culpable en ser ell l'única persona que mantenia a la família. Sense ell, la família va tenir dificultats econòmiques. Encara amb aquests problemes la mare intenta també mantenir una relació amb Gregori, cosa que li impedeixen els familiars; tot i així, ella segueix mantenint el seu paper de mare a esquena del seu pare intentant també ajudar-lo en les coses que pogués, però sempre en coses en què no hagués de veure-ho personalment. Gregori va veient com el mitjà ha de canviar per a ell perquè ell no pot adaptares al medi, així va fent-se cada vegada més a la idea de la seva nova condició d'insecte, un paràsit que l'únic que feia era destorbar. En una neteja de la mare i la germana, comencen a treure mobles i records, Gregori davant això li entra por surt corrent, deixant-se veure per la mare que va començar a cridar i tots dos es van posar molt nerviosos, quan arriba el pare comença a colpejar el que li va causar una ferida.
En trobar la família en dificultats econòmiques, intenten treure diners, de manera que converteixen la cambra de Gregori en una habitació per a hostes. Això fa que Gregori se senti cada vegada més marginat. Alguns problemes que va tenir aquest amb els hostes va fer que els seus pares la prenguessin amb ell, pel que va decidir no menjar més per morir humilment i deixar a la família tranquil·la de tots els problemes que causava. Aquest era tan bona persona que va morir pensant que deixaria de ser una nosa i alhora facilitaria la vida de la seva família que des de que ha passat havia estat una mica trasbalsada.
L'endemà la minyona es troba a Gregorio mort (un escarabat més), i el llença a les escombraries. Comença llavors un altre canvi dins de la família, una altra metamorfosi per bé.


Té influències amb Pere Calders perquè aquest també va seguir el realisme màgic i perquè tots dos en algunes de les seves narracions es qüestionen si és possible jutjar moralment els actes humans. En molts contes de Calders es fa referència a l'atzar o al destí, i ho fa servir com a element per qüestionar la capacitat de tria en l'ésser humà i, per tant, la manca de responsabilitat en els seus actes


diumenge, 13 de març del 2016

Luigi Pirandello

Luigi Pirandello

És un dramaturg, considerat el millor autor italià modern,  neix a Agrigent al 1867 i mort a Roma al 1936. La seva narrativa breu és d'una qualitat i d'una extensió admirables. 
Contes per a un any, és una selecció i traducció de contes. 
Tots els contes donen forma a aquest llibre que va ser publicat en diaris i revistes separadament. 

Pirandello va recollir totes les publicacions i les titula Contes per a un any, que en la vella edició omplien dos grans volums. 
Una de les seves obres per la qual va començar a ser tant important, publicada al 1921, va ser Sis personatges en la cerca d'autor, proposa innovacions procediments que més tard, seran influents fundaments del teatre poder, teatre de l'absurd. va ser l'obra més famosa de Pirandello, i la primera de la trilogia del teatro nel teatro, va ser representafa al Teatro Valle de Roma. El tema era la burla paradoxal entre la vida i el teatre, té 6 personatges (el pare, la mare, el fillastre, el fill, la nena i el nen), i té 3 parts. 
Una altre obra és El difunt Matias Pascal, el seu tema és la nova vida de Matias Pascal, que també és l'únic personatge, a més de Adriano Meis. 

Les seves històries reflecteixen, el seu punt de vista sobre el mecanisme que mobilitzen als homes. En les seves obres ho ha un pessimisme existència, els seus personatges no tenen una personalitat fixa i, a més, eres de classe mitjana baixa. 

La relació que té amb Pere Calders és, amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta de Calders, on els crítics l'han comparat amb altres mestres del conte i amb altres autors com ara els italians on està inclòs Luigi Pirandello, entre altres.




INFLUÈNCIES DE PERE CALDERS

INFLUÈNCIES DE PERE CALDERS 

Dintre de l'obra de Pere Calders, podem trobar similituds amb altres autors que han influït en Calders, ell no va confirmar cap ni un.
Calders té influències de l'humor i la ironia que mostrava el Grup de Sabadell amb el seu sentit crític de la burgesia, d'entendre la vida.
També té influències de Josep Carner, Calders descobreix a Carner quan era un adolescent i estava llegint un llibre i va quedar tan fascinat que va llegir tota la seva obra.
També, en té dintre de l'àmbit de la seva obra popular, que són els seus contes. Calders en alguns dels seus contes explora fenomens excepcionals, increïbles, inexplicables... Calders el que vol es divertir al seu lector. Hi ha diferents autors que fan tenen influència de Calders:

- La literatura d'Edgar Allan i els seus relats de misteri i d'imaginació.
- Massimo Bontempeli, introductor del realisme màgic que es considerat un dels primers autors del realisme. 
- Franz Kaffka, segueix el realisme màgic també.

En molts contes Calders fa referència al destí o a l'atzar, i ho fa servir per qüestionar la capacitat de la tria entre l'ésser humà.

dissabte, 12 de març del 2016

Deures 10 de març

He escollit aquesta imatge perquè representa la última part d'Antígona d'Espriu, ja que el seu germà està enterrat de mala manera en una cova i Antígona, per fer front a la seva justícia moral, li fa un enterrament digne.

dijous, 10 de març del 2016

PORTADA D'ANTÍGONA


He escollit aquesta portada perquè m’agrada molt el contrast de colors, a més el negre i el vermell simbolitzen la tragèdia.

El dibuix també és molt adequat, ja que representa  quan Antígona enterra al seu germà Polinices, fet que desencadena la tragèdia.

dimecres, 9 de març del 2016

PORTADA D'ANTÍGONA


                                                                                PORTADA D'ANTÍGONA




He escollit aquesta portada del llibre d'Antigona on surten Antígona i el seu pare quan estan surtin de la ciutat, el pare surt cec amb l'ajuda de la seva filla. Ell maldiu als seus fills que li van abandonar.
L'he escollida perquè representa la figura del pare i la filla que li ajuda ja que és cec, semblen units en aquesta imatge, hi això ho podem veure en el llibre de Salvador Espriu, anomenat Antígona.