Castanyada amb Pilar Prim i Deberga

Demà és la Castanyada i per celebrar-ho una mica, com us imaginaríeu que la Pilar Prim i el Deberga passarien la CASTANYADA? Com ho celebrarien? Proposeu idees!

Fragment Pilar Prim

El fragment de Pilar Prim que més m'ha agradat és:

"La primera cosa que buscà en Deberga en entrar al moll de l'Estació del Nord fou un compartiment ben buit; i ja desesperava de trobar-lo, i a punt estava d'encabir-se, tot enutjat, en un dels que menys gent contenien, quan, fent-li notr el seu criat que el conductor retirava la placa d'un reservat de senyores, va córrer a ficar-s'hi. Era a mig juliol, al bo de l'escampada estiuenca dels barcelonins. El tren anava farcit de passatgers. Trobar un compartiment buit on poder-se ajeure era treure la rifa. En Deberga, doncs, va córrer a aprofitar-se de la sort triant el racó esquerre d'allà al fons, que era el cantó més fresc. Tot satisfet de la troballa, posà al filat el sac de mà que duia, s'endossà el guardapols, encengué una cigarreta, s'estengué al divan d'utrecht vermell, i obrí un diari per fer-se millor la non-non. Però tot d'una... rac!... obren la portella, i (oh goig sense alegria!) de primer un criat carregat de saquets de mà, rotllos d'abrics, i paraigües; després una cambrereta vistosa, amb un gran munt de capses rodones i altres andròmines que no la deixaven passar per la portella; després un noi d'uns deu anys, magret i esblanqueït, amb una cabellera que se'l menjava de viu en viu i una gran pallola a mig cap; després una senyoreta casadora, un xic anglesada; després una altra de més alta i feta, casada pel que semblava, de posat arrogant i airosa; després... (ah! gràcies a Déu)... es tancà la portella, i les senyores i el nen, sense ni haver mirat en Deberga, van abocar-se a la finestra i es van quedar enraonant amb una colla de senyors i de criats plantats a baix al moll, mentre, a dalt, criat i cambrera es veien amb feines per a encabir en els prestatges tot l'embalum de fato que havien pujat." 

He escollit aquest perquè m'agrada com es descriu l'entrada d'en Deberga al tren. Explica punt per punt tot el que passa i anomena tots els detalls. Aquesta és una característica que han de enir els llibres per a que m'agradin, han de descriure al detall les coses que pasen. 

Un divendres de la Solís

Aquí podeu llegir el conte que donarà peu a Pilar Prim: "Un divendres de la Solís"

Narcís Oller

Aquí hi ha dos vídeos que ens permeten saber més sobre al vida i el món de Narcís Oller.

COMENTARI DE TEXT D’UN FRAGMENT DE LA NOVEL·LA  D’ESCANYAPOBRES

L’escanyapobres és una novel·la escrita per Narcís Oller l’any 1884. 

Narcís Oller, va nèixer l’any 1846 i fou un dels escriptors més característics en el realisme i el naturalisme. Aquest fragment que comentaré a continuació prové d’una novel·la nomenada L’Escanyapobres,.

Aquesta novel·la està ambientada en una societat rural en procés d’industrialització, on l’autor, Narcís Oller, aconsegueix destacar dos clars elements reflectits en el següent fragment, els diners i l’avaricia.

En la primera estrofa podem observar com descriu els mercats de Pratbell, on estan situats i el conjunt de magatzems que hi ha en aquell carrer, després descriu un dels magatzems que hi ha, el qual es el que més li crida l’atenció, situat al carrer de la Roca, i el que més va cridar l’atenció va ser qui el va obrir, l’Oleguer. A continuació comença a descriure com era aquest personatge protagonista, per fer-ho ho compara amb un animal, principalment amb la rata: <Si és més pelat que una rata>.

En la següent estrofa ens explica que hi ha molta gent que no s’explica com hi ha tanta gent nativa d’aquell poble sense treball i es troben a l’Oleguer, un foraster, obrint un magatzem que qui sap d’on l’ha tret i a qui pertany.

En l’ultim fragment ens descriu més clarament el protagonista, l’Oleguer, un noi que tenia els cabells negres, les celles gruixudes, etc. Però el que més desaca de la seva cara eren els seus llavis, prims i cenyits a l’os. A més l'Oleguer, era de caràcter tranquil, mai es barellava.

El seu veïnat l’espiava dia i nit, i fent-lo treien conclusions, no tenia ni una criada, ni un mosso per a les feines de la seva indústria, ell era qui ajudava a cargar i descarregar els sacs de gra i farina que entraven al seu  magatzem, a més vivia al fons del magatzem, en una habitació fosca i estreta aclarida només per un celobert, ple de trastos, olles.

Amb totes aquestes característiques de l’Oguer ens fan arribar a pregunta, si té un magatzem, perquè malviu? No te cap persona que li ajudi a les tasques del magatzem ni cap casa en condicions.

Tot això ens descriu un procés d’avaricia ja que per molts diners que tingui no se’ls gasta ni per viure bé.

BONJOUR, MONSIEUR COURBET.

Aquesta pintura, va ser creada per Gustave Courbet, m’agrada per l’entorn, un paisatge tranquil, al camp i en mig del no res. A més hi ha un gos a la part central del cuadre i em fa recordar quan m’anava de vacances a un poble amb els meus tiets, ja que sempre veia un gos així rondant per allà.

GUSTAVE FLAUBERT

Gustave Flaubert va nèixer el 12 de Desembre de 1821 i va morir el 8 de maig de 1880, va ser un escriptor francès, autor de Madame Bovary, una famosa obra realista on la protagonista, Emma Bovary relata la història de l’adulteri, explicant que hi ha dones que se sentien infeliçes en el seu matrimoni.

" Emma, que le daba el brazo, se apoyaba un poco sobre su hombro, y miraba el disco del sol que irradiaba a lo lejos, en la bruma, su palidez deslumbrante; pero volvió la cabeza: Carlos estaba allí. Llevaba la gorra hundida hasta las cejas, y sus gruesos labios temblequeaban, lo cual añadía a su cara algo de estúpido; su espalda incluso, su espalda tranquila resultaba irritante a la vista, y Emma veía aparecer sobre la levita toda la simpleza del personaje. Mientras que ella lo contemplaba, gozando así en su irritación de una especie de voluptuosidad depravada, León se adelantó un paso. El frío que le palidecía parecía depositar sobre su cara una languidez más suave; el cuello de la camisa, un poco flojo, dejaba ver la piel; un pedazo de oreja asomaba entre un mechón de cabellos y sus grandes ojos azules, levantados hacia las nubes, le parecieron a Emma más límpidos y más bellos que esos lagos de las montañas en los que se refleja el cielo. 

(...)

Tantas veces le había oído decir estas cosas, que no tenían ninguna novedad para él. Emma se parecía a las amantes; y el encanto de la novedad, cayendo poco a poco como un vestido, dejaba al desnudo la eterna monotonía de la pasión que tiene siempre las mismas formas y el mismo lenguaje. Aquel hombre con tanta práctica no distinguía la diferencia de los sentimientos bajo la igualdad de las expresiones. Porque labios libertinos o venales le habían murmurado frases semejantes, no creía sino débilmente en el candor de las mismas; había que rebajar, pensaba él, los discursos exagerados que ocultan afectos mediocres; como si la plenitud del alma no se desbordara a veces por las metáforas más vacías, puesto que nadie puede jamás dar la exacta medida de sus necesidades, ni de sus conceptos, ni de sus dolores, y la palabra humana es como un caldero cascado en el que tocamos melodías para hacer bailar a los osos, cuando quisiéramos conmover a las estrellas. "

En aquest fragment extret de l’obra de Madame Bovary podem observar el trets característics d’una obra realista, com per exemple que Emma Bovary, la protagonista, és un personatge que critíca la burgesia i el seu convencionalisme, aquesta característica és del realisme ja que al S.XIX la classe burgesa es consolida i gràcies a això les obres d’aquest segle relaten aquesta nova classe social.

Podem observar amb aquest fragment, que no es una novel·la romàntica, ja que els realistes com Gustave Flaubert fujen dels sentiment i les seves novel·les han de ser objectives.

A més, l’estil del narrador, en tercera persona omniscient, és una altra característica del realisme.

https://ca.wikiquote.org/wiki/Gustave_Flauber

http://www.epdlp.com/texto.php?id2=512t

QUADRES REALISTES

He escollit aquests dos quadres realistes, perquè m'han agradat molt aquests paisatges, ja que em recorden molt el meu poble on vaig cada estiu a les terres d'Aragò, és un lloc on m'encanta anar-hi i que em tranquilitza passejar per aquells camins on puc passar hores i hores.

Són quadres de Solé Gonzalez.

STENDHAL

STENDHAL

Stendhal (Henri Beyle), va néixer a Grenoble, el 23 de gener del 1783 i va morir el 23 de març de 1842. Va ser un escriptor francès del segle XIX. Valorat per la seva aguda anàlisi de caràcters i la concisió del seu estil, és considerat un dels literaris més importants i més primerencs del Realisme. 
És conegut sobretot per les seves novel·les Le rouge et le Noir (El roig i el negre, l'any 1930) i La Chartreuse de Parme (La cartoixa de Parma, l'any 1839) i per el primer biògraf de Rossini, del qual n'era un fervent admirador.

El fragment que he escollit de Stendhal ha estat de la novel·la El roig i el negre de l'any 1930:

" Una o dos veces, durante aquella escena, la señora de Renal estuvo a punto de sentir algo de simpatía por la desgracia real de aquel hombre que, durante doce años, había sido su amigo. Pero las verdaderas pasiones son egoístas. Además, estaba esperando a cada instante que él le confesara haber recibido también una carta anónima el día anterior y aquella confesión no llegó.
Faltaba para que la señora de Renal se sintiera completamente segura, conocer qué ideas habían podido sugerir al hombre de quien dependía su suerte. Porque, en provincias, los maridos son los dueños de la opinión. Un marido que se queja de haber sido engañado se cubre de ridículo, pero su mujer, si él no le da dinero, tendrá que trabajar de obrera a quince sueldos al día y eso, si tiene suerte, ya que las personas "decentes" sentirán escrúpulos y no querrían darle trabajo.
Una odalisca, en el harén, tiene que amar al sultán a la fuerza; es todopoderoso y ella no puede quitarle su autoridad mediante toda una serie de pequeñas finezas. La venganza del amo es terrible, sangrienta, pero también militar y generosa: una puñalada acaba con todo.(...) "

EL ROIG I EL NEGRE, és una novel·la que és jutja com una de les millors de la narrativa francesa, és un exemple de novel·la psicològica. Va ser publicada l'any 1830. És la seva obra més important. 

Aquest fragment narra els esforços d'un home protagonista, per ascendir de condició social, encara que sigui jove, dient a la resta el que volien escoltar i fent el que volien veure fer.  Stendhal és realista perque plasma la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art. 

http://www.epdlp.com/texto.php?id2=2007 

http://images.artelista.com/artelista/obras/big/0/4/5/3177887960889738.jpg

La melancolía es la felicidad de estar triste? - La melancolia es la feliçitat d'estar triste?

Aquest quadre, romàntic, fet per Victor Hugo, l'he escollit degut a que m'ha impactat molt el títol i al veure la imatge, m'ha resultat bastant familiaritzat amb mi. Ja que sóc una persona molt solitària i de vegades m'agrada estar sola al marge de la societat, sense saber res de ningú.

Aquest quadre es romàntic, perquè tal i com podem apreciar, l'ambient; que es el que podem veure prèviament, es decadent. A la Esquerra hi ha un nen assentat a la part més alta d'una torre mirant, suposu, tota la ciutat i apreciant les vistes. Però, possant-me en la pell del personatge, aquest veu el paisatge de forma negra i gris, on no vol saber res de ningú. S'ha aïllat de tota aquella gent que li ha pogut molestar.

Aquest quadre m'ha agradat molt, sobretot, perquè en els meus pitjors moments de la vida, em posu de la mateixa manera, cap mirant a la finestra, trista.

Per molts anys!

La Maria Antònia ha fet disset anys!!!

PER MOLTS ANYS!!!

Pintura del romanticisme.

Aquest quadre es diu “Lluvia, vapor y velocidad” de William Turner (1844). L’he triat perquè m’agraden molt els colors que ha utilitzat l’autor y sobretot el fet de la unió de colors i que no es vegi d’on ve el tren. 

Walter Scott

Walter Scott (Edimburg, 1771 - Abbotsford, 1832) fou un escriptor escocès del Romanticisme. Va estudiar dret i es va dedicar als negocis, raó per la qual va començar a publicar anònimament però va revelar la seva identitat davant l'èxit de la seva obra, on destaquen les novel·les Ivanhoe que va ser la seva primera en publicar-se.

El fragment que he tira és de la seva primera novel·la Ivanhoe.

“En la bella comarca de Inglaterra por la que el río Don discurre sus aguas, había antiguamente un frondoso bosque que se extendía por la mayor parte de los hermosos valles y colinas que lindaban entre Sheffield y la linda ciudad de Doncaster. Aun pueden verse los restos de una espesa selva en los dominios que allí poseen algunas de las más nobles y opulentas familias de Inglaterra.

En esta selva se libraron algunas de las más descomunales batallas de la guerra civil de las dos Rosas, y allí también fue donde, por su intrepidez, destacaron en tiempos pasados valerosos proscritos, cuyas hazañas inspiraron muchas canciones a los jugadores de aquel tiempo. Y allí es, en fin, el teatro de los sucesos que componen esta narración, cuya época se remonta a los últimos años del reinado de Ricardo I, cuando sus afligidos vasallos albergaban más deseos que esperanzas de que regresarse a Inglaterra, después de tan largo cautiverio . Los nobles, cuyo poder se había acrecentado de un modo extraordinario, habían recobrado y extendido su antiguo predominio, y no satisfechos con despreciar la autoridad, cada vez más débil, del consejo de Estado de Inglaterra, no se ocupaban más que en fortificar sus feudos y castillos, en aumentar el número de sus súbditos, en reducir a vasallaje a sus vecinos y en consolidar su poder por todos los medios que tenían a su alcance, a fin de participar de una manera directa en las convulsiones intestinas que por doquier se fraguaban. [...]”

En aquest fragment (del romanticisme) podem veure que l’obra està ambientada a Anglaterra, el paisatge és un bosc decadent i immens, també es veu perfectament com l’autor  torna al passat i recorda les guerres que s’havien viscut en aquell bosc. I per últim ens mostra la rebel·lió i el poder  dels personatges .

Webgrafia: http://sebatianspg.blogspot.com.es/2009/11/obra-mas-importante.html 

Quadre realista

El pintor d'aquest quadre és Peder Mork Mönsted. He escollit aquesta obra realista perquè és un paisatge que m'agrada molt, el mar. És una imatge que em tranquilitza i quan la vaig veure em va agradar molt. 
(No he trobat el nom del quadre)

Realisme de Tolstói

El fragment que jo he escollit de León Tolstói és de Anna Karenina:


“—No ha prometido usted nada, lo reconozco. Pero ya sabe que no es su amistad lo que pretendo. Sabe que la felicidad de toda mi vida se encierra en esa palabra que usted rechaza: el amor. 

—El amor… —repitió ella lentamente, en voz muy baja, como hablando consigo misma. Y luego, mirándole bien de frente—: Rechazo esta palabra porque para mí tiene un sentido mucho más grave y más profundo de lo que usted puede imaginar. Adiós.

Le dio un rápido apretón de manos y subió a su coche. 

Vronski se sintió inmensamente feliz. Besó la palma de su mano, que había estado en contacto con la de Anna, y se fue hacia su casa con la dulce certidumbre de que aquel día había avanzado, más que en todo el tiempo precedente, hacia la realización de su deseo.”

León Tolstói
Anna Karénina

Extret de: http://fragmentosdeliteratura.blogspot.com.es/2010/05/anna-karenina.html

Lev Nikolàievitx Tolstoi (1828-1910) fou un escriptor rus, un dels grans novel·listes clàssics de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina. A més d'escriptor i filòsof, va ser un anarquista cristià, pacifista, reformador de l'educació i vegetarià. 

El darrer fragment és realista perquè segueix unes caraterístiques molt importants: 

-Procura mostrar una reproducció exacta en la realitat.

-S'oposa al Romanticisme en el seu rebuig del sentimental i el transcendental; aspira a reflectir la realitat individual i social en el marc de l'esdevenir històric.

-Les obres mostren una relació mediata entre les persones i el seu entorn econòmic i social, la història mostra als personatges com a testimoni d'una època, una classe social, un ofici, etc.

-Transmet idees de la forma més verídica i objectiva possible