dimecres, 20 de gener del 2016

PAUL VALÉRY

Paul Ambroise Valéry , va néixer el 30 d’Octubre de 1871 a Sète (França) , i va morir el 20 de juliol de 1945 a París (França). Va ser un escriptor francès. La seva obra poètica, que perllonga la tradició de Mallarmé, està considerada com una de les més importants de la poesia francesa del segle XX. La seva obra assagística és la d'un home escèptic i tolerant , que menyspreava les idees irracionals i la inspiració poètica, i creia en la superioritat moral i pràctica de la feina , la consciència i la raó.

EL poema que he triat es “El bosque amigo”. He escollit aquest poema perquè m’agrada el títol i perquè és un sonet com el que hi ha al llibre de Nou poemes.
Jo crec que en el poema l’autor ens vol dir que a la vida seguim un camí, i que aquest camí està ple d’obstacles i no és fàcil de recorre. En aquest camí vivim tot tipus d’experiències i sobretot reflexionem. Una altre cosa que vol ressaltar es que aquest camí el fem sols.

En las sendas pensamos cosas puras,
uno al lado del otro, fugitivos,
cogidos de la mano, y pensativos
en medio de las flores más oscuras.

Íbamos solos, como enamorados,
entre la verde noche del sendero,
compartiendo el fugaz fruto hechicero
del astro que aman los enajenados.

Después, muy lejos, en la sombra densa
de aquel íntimo bosque rumoroso,
morimos -¡solos!- sobre el césped blando.

Y arriba, en medio de la luz inmensa,
¡oh, amigo del silencio más hermoso,

nos encontramos otra vez, llorando!

WEBGRAFIA:
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/valery.htm
http://www.ciudadseva.com/textos/poesia/fran/valery/bosquea.htm

dilluns, 18 de gener del 2016

STÉPHANE MALLARMÉ 

El seu nom real és Étienne (París, 18 de març de 1842- Valvins, municipi de Vulaines-sur-Seine, 9 de setembre de 1898), va ser un poeta francès.
Autor d'una obra poètica ambiciosa i obscura, Mallarmé va ser l'iniciador d'una renovació de la poesia amb una influència que encara es pot percebre en l'actualitat.
Al principi la seva obra poètica mostrava l'empremta de tres contemporanis il·lustres als quals va reconèixer com a mestres: Théophile Gautier, Théodore de Banville i, sobretot, Charles Baudelaire. Però aviat va deixar anar amarres i va desenvolupar una obra poètica tan breu com ambiciosa. El fosc i esteticista Mallarmé va iniciar, en la segona meitat del segle XIX, una renovació de la poesia la influència se sent fins als nostres dies i que acabaria per transcendir el simbolisme inicial cap a una estètica més ambiciosa, relacionada amb cert impressionisme i l'orfisme que continuarien deixebles seus com Rainer Maria Rilke o la poesia pura de Paul Valéry.

"L'après-midi d'un faune" o "La Siesta del Fauno"



És un poema de l'autor francès Stéphane Mallarmé. És el seu treball més conegut i una fita en la història de simbolisme en literatura francesa.
El poema parla sobre un amor fracassat entre un faune i una nimfa mostrant específicament del sofriment del faune pel seu amor no correspost. Llavors, el faune beu per poder superar aquesta situació i oblidar el seu patiment.
El títol vol dir la seva impotència, el faune beu vi i es queda adormit tractant d'oblidar la seva pena i la seva rancúnia cap a la nimfa.
L'ideal principal és el patiment i pena per un amor frustrat entre éssers mitològics
El missatge que el poema mostra, és la forma de vida de l'autor ja que com es coneix és un dels anomenats Autors Maleïts, la vida es coneix girava al voltant de la beguda i les drogues i tenien una forma de viure poc comú que expressaven en els seus poemes.
LLOC EXTRETA L'INFORMACIÓ:
-VIQUIPÈDIA
-BLOG BIOGRAFIA MALLARMÉ

Deures: Escola Mallorquina

L'Escola Mllorquina significa el conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del s. XX, especialment el grup de la revista La Nostra Terra, i dels primers anys de la postguerra, les característiques comunes dels quals s’anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950.

Representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura Catalana-Valenciana-Balear. Són el punt viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesía de post-guerra a les Balears.

El grup està vinculat amb el Romanticisme, Modernisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme i Noucentisme. Els escriptors de l'escola tenen una alternança amb el català i el castellà.




Deures: JORGE GUILLÉN


JORGE GUILLÉN

 

Els seus poemes parteixen de situacions concretes per extreure'n les idees; utilitza un llenguatge molt elaborat, després d'un rigorós procés d'eliminació i selecció; despulla al llenguatge dels recursos que toquen directament la nostra sensibilitat; per això la seva poesia resulta difícil no per la seva acumulació d'ornament, sinó per la seva condensació i densitat: cada frase, cada paraula intenta despullar l'essència del que el poeta ens presenta. A aquesta atenció pel essencial responen alguns trets del seu estil:


-Abundància de substantius, sovint sense article, i de frases nominals, sense verb, perquè els noms recullen l'essència de les coses, no la seva existència, com el verb.
-Freqüència d'oracions exclamatives.
-Ús preferent del vers curt o d'art menor.


 

 

 

''Los jardines''

 

Tiempo en profundidad: está en jardines.
Mira cómo se posa. Ya se ahonda.
Ya es tuyo su interior. ¡Qué trasparencia
de muchas tardes, para siempre juntas!
Sí, tu niñez: ya fábula de fuentes.

 

 

*He escollit aquest poema de Jorge Guillén perquè és el que més m'ha cridat l'atenció de tots els que he llegit. Em sembla un poema amb molta vida i els sentiments que em transmet són molt positius.

 

 

divendres, 15 de gener del 2016

Feliç aniversari

Avui el nostre poeta musical ha fet 18 anys! 

Per molts anys Tirant, The Drummer Nau!

Que tinguis moltes paraules per emocionar-te!