divendres, 20 de novembre del 2015

Redacció Pilar Prim després de la visita a en Deberga

Després de la visita de Pilar Prim a l'advocat Deberga, aquest s'ho mira amb calma i queden per un altre dia. La Pilar torna a visitar en Marcial al pis i pensen en canviar el gerent de la fàbrica cosa que perjudicaria molt a Rafel ja que ell de moment fa i desfà. Marcial es posa en feina referent al tema. La Pilar entrevista a un treballador de la fàbrica qui li confirma amb proves que tota la culpa de una posible ruina es de Rafel i per no voler canviar unes peces que ell està disposat a dur les proves davant judici. La Pilar, ja que tota la vida han abusat de ella l'han utilitzada tota la familia, reflexiona molt sobre ella mateixa i decideix viure la seva propia vida i tenir la seva felicitat junt amb Marcial encara que tot dos siguin pobres.


Ramón Casas Cuadre









Aquest és el quadre de Ramón Casas que més m'ha agradat. No he trobat el títol.
L'he escollit perquè m'agrada com estan expressats els cosos de les quatre persones que hi apareixen, és a dir, estan molt ben dibuixats amb tots els detalls. Es veuen molt reals i això m'agrada dels quadres. 

Maeterlink: La vida de las abejas

Maeterlink: La vida de las abejas 

L'obra es distribueix en set llibres: al llindar del rusc, l'eixam, la fundació de la ciutat, les reines joves, el vol nupcial, la matança dels abellots i el progrés de l'espècie. Així, a més de descriure els costums i misteris d'aquests insectes, aborda el tema des d'un punt de vista filosòfic, de vegades compara la societat de les abelles amb la de l'ésser humà, parlant fins i tot de moral i buscant similituds entre la intel·ligència humana i el esperit del rusc.

Fragment:


Todo indica que no es la reina, sino el espíritu de la colmena, quien decide la enjambradura. ¿Cómo todos los ángulos de los rombos coinciden siempre tan mágicamente? ¿Quién les dice que empiecen aquí y terminen allí? Es uno de los misterios de la colmena. La mayor parte de los seres tienen el sentimiento confuso de que un azar muy precario, una especie de membrana transparente, separa la muerte del amor, y de que la idea profunda de la Naturaleza quiere que se muera en el momento en que se transmite la vida.

Extret de: http://www.lecturalia.com/libro/15230/la-vida-de-las-abejas


dilluns, 16 de novembre del 2015

QUADRE MODERNISTA 



Aquest quadre es titula Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897) de Ramon Casas esta pintat alb pintura d’oli i aquesta pintura decorava les parets d'Els Quatre Gats, centre de reunió dels modernistes (actualment un famós restaurant de Barcelona). Ara està exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.


He triat aquest quadre per diferents raons, la primera perquè és molt famós, la segona perquè sempre m’han agradat molt els tàndems i sobretot per la seva senzillesa i pel color del fons que també m’agrada molt.
AUTOR TEATRAL MODERNISTA: Felip Cortiella

Felip Cortiella i Ferrer va néixer el 9 de novembre de 1871 a Barcelona (Catalunya) i va morir al 1937 a Barcelona també.  Fill d'una família acomodada vinguda a menys, el jove Cortiella va treballar en diversos oficis i es va especialitzar com a tipògraf, feina a partir de la qual prendrà contacte amb el món cultural i els corrents llibertaris de finals del segle XIX.

Aquest dramaturg, poeta, narrador, agitador cultural i tipògraf anarquista va ser un actiu defensor de la llengua catalana, sovint marginat des dels sectors estaticistes del moviment llibertari de les primeres dècades del segle XX.

 Una de les seves obres més coneguda és Els Artistes de la vida (1898), en el que tracta per primer cop el tema de l’amor lliure, un aspecte molt avançat reivindicat pel moviment llibertari de l’època.

A continuació totes les seves obres:
Teatre: El goig de viure (1896), Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903), El morenet (1904), La brava joventut i Flametes del gran amor.
Poesia: Anarquines (1908
Narrativa: El plor de l'auba (1901), i Els precursors (1918)


WEBGRAFIA: https://www.llibertat.cat/2011/09/felip-cortiella-i-ferrer-1971-1937-15032