dimarts, 15 de març del 2016

Deures influències de Calders: CORTAZAR

A continuació trobem un dels contes que va escriure Julio Cortazar, ''Instrucciones para dar cuerda a un reloj'':
 
“Allá al fondo está la muerte, pero no tenga miedo. Sujete el reloj con una mano, tome con dos dedos la llave de la cuerda, remóntela suavemente. Ahora se abre otro plazo, los árboles despliegan sus hojas, las barcas corren regatas, el tiempo como un abanico se va llenando de sí mismo y de él brotan el aire, las brisas de la tierra, la sombra de una mujer, el perfume del pan. ¿Qué más quiere, qué más quiere? Átelo pronto a su muñeca, déjelo latir en libertad, imítelo anhelante. El miedo herrumbra las áncoras, cada cosa que pudo alcanzarse y fue olvidada va corroyendo las venas del reloj, gangrenando la fría sangre de sus rubíes. Y allá en el fondo está la muerte si no corremos y llegamos antes y comprendemos que ya no importa”.
 
La idea principal d'aquest petit conte és la mort i el pas del temps. En primer lloc, Cortazar ens dóna les instruccions de com donar corda a un rellotge. Després l'autor fa una comparació entre el recorregut que fan les agulles d'un rellotge i el temps en el que ens apropem a la mort.
 
En quant a comparació podem dir que els dos autors, Cortazar i Calders, comparteixen unes tècniques narratives relacionades amb la fantasia. D'aquesta manera queden exclosos dels trets narratius particulars.

 
La producció narrativa de Julio Cortazar i de Pere Calders es fantástica. Els dos autors, en algunes de les seves obres utilitzen subjectes com espíritus, però el tracte que reben es molt diferent al dels personatges dels contes meravellosos. També cal nomenar la vinculació que ambdós han tingut amb el corrent literari del realisme màgic.
 
Pere Calders afirma que molts dels seus relats es fundamenten en l'observació de la realitat. Aquest autor i Cortazar tenen una visió del món peculiar, ja que els dos van viure a l'entreguerra quan els moviments culturals i artístics buscaven i necessitaven una renovació. 

dilluns, 14 de març del 2016

Franz Kafka, La metamorfosis. I influències amb Pere Calders.

Aquesta obra tracta d'una història d'un home anomenat Gregori que veu com la seva vida canvia radicalment després de convertir-se en escarabat.

Gregori tenia una bona feina, era viatjant i portava endavant a tota la seva família. Un matí Gregori es fa de dia amb cos d'insecte, a conseqüència d'això es queda a la seva habitació per por que li vegin els seus familiars; aquests li deien desesperadament perquè anés a treballar. Gregori intenta posar-se en peu i acomodar al seu nou cos, que encara no domina. Per la seva retard a la feina, arriba el procurador a casa per emportar-se'l. Després proposar obrir la porta i aconseguir-ho, causa la sorpresa del procurador i de la seva família. El procurador se'n va sense pensar-s'ho, la seva mare cau desmaiada, i Gregori segueix al procurador fins a les escales perquè no se n'anés. El pare, enfadat, obliga a Gregori a ficar-se a la seva habitació donant puntades de peu a terra, i cops amb el bastó i el diari.
Després de tot el que ha passat Gregori queda "abandonat" per la seva família, només manté una petita relació amb la seva germana que li dóna de menjar i l'atén, però sempre deixant certa distància a causa de la seva repugnant aspecte. A sobre de tot se sent culpable en ser ell l'única persona que mantenia a la família. Sense ell, la família va tenir dificultats econòmiques. Encara amb aquests problemes la mare intenta també mantenir una relació amb Gregori, cosa que li impedeixen els familiars; tot i així, ella segueix mantenint el seu paper de mare a esquena del seu pare intentant també ajudar-lo en les coses que pogués, però sempre en coses en què no hagués de veure-ho personalment. Gregori va veient com el mitjà ha de canviar per a ell perquè ell no pot adaptares al medi, així va fent-se cada vegada més a la idea de la seva nova condició d'insecte, un paràsit que l'únic que feia era destorbar. En una neteja de la mare i la germana, comencen a treure mobles i records, Gregori davant això li entra por surt corrent, deixant-se veure per la mare que va començar a cridar i tots dos es van posar molt nerviosos, quan arriba el pare comença a colpejar el que li va causar una ferida.
En trobar la família en dificultats econòmiques, intenten treure diners, de manera que converteixen la cambra de Gregori en una habitació per a hostes. Això fa que Gregori se senti cada vegada més marginat. Alguns problemes que va tenir aquest amb els hostes va fer que els seus pares la prenguessin amb ell, pel que va decidir no menjar més per morir humilment i deixar a la família tranquil·la de tots els problemes que causava. Aquest era tan bona persona que va morir pensant que deixaria de ser una nosa i alhora facilitaria la vida de la seva família que des de que ha passat havia estat una mica trasbalsada.
L'endemà la minyona es troba a Gregorio mort (un escarabat més), i el llença a les escombraries. Comença llavors un altre canvi dins de la família, una altra metamorfosi per bé.


Té influències amb Pere Calders perquè aquest també va seguir el realisme màgic i perquè tots dos en algunes de les seves narracions es qüestionen si és possible jutjar moralment els actes humans. En molts contes de Calders es fa referència a l'atzar o al destí, i ho fa servir com a element per qüestionar la capacitat de tria en l'ésser humà i, per tant, la manca de responsabilitat en els seus actes


diumenge, 13 de març del 2016

Luigi Pirandello

Luigi Pirandello

És un dramaturg, considerat el millor autor italià modern,  neix a Agrigent al 1867 i mort a Roma al 1936. La seva narrativa breu és d'una qualitat i d'una extensió admirables. 
Contes per a un any, és una selecció i traducció de contes. 
Tots els contes donen forma a aquest llibre que va ser publicat en diaris i revistes separadament. 

Pirandello va recollir totes les publicacions i les titula Contes per a un any, que en la vella edició omplien dos grans volums. 
Una de les seves obres per la qual va començar a ser tant important, publicada al 1921, va ser Sis personatges en la cerca d'autor, proposa innovacions procediments que més tard, seran influents fundaments del teatre poder, teatre de l'absurd. va ser l'obra més famosa de Pirandello, i la primera de la trilogia del teatro nel teatro, va ser representafa al Teatro Valle de Roma. El tema era la burla paradoxal entre la vida i el teatre, té 6 personatges (el pare, la mare, el fillastre, el fill, la nena i el nen), i té 3 parts. 
Una altre obra és El difunt Matias Pascal, el seu tema és la nova vida de Matias Pascal, que també és l'únic personatge, a més de Adriano Meis. 

Les seves històries reflecteixen, el seu punt de vista sobre el mecanisme que mobilitzen als homes. En les seves obres ho ha un pessimisme existència, els seus personatges no tenen una personalitat fixa i, a més, eres de classe mitjana baixa. 

La relació que té amb Pere Calders és, amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta de Calders, on els crítics l'han comparat amb altres mestres del conte i amb altres autors com ara els italians on està inclòs Luigi Pirandello, entre altres.




INFLUÈNCIES DE PERE CALDERS

INFLUÈNCIES DE PERE CALDERS 

Dintre de l'obra de Pere Calders, podem trobar similituds amb altres autors que han influït en Calders, ell no va confirmar cap ni un.
Calders té influències de l'humor i la ironia que mostrava el Grup de Sabadell amb el seu sentit crític de la burgesia, d'entendre la vida.
També té influències de Josep Carner, Calders descobreix a Carner quan era un adolescent i estava llegint un llibre i va quedar tan fascinat que va llegir tota la seva obra.
També, en té dintre de l'àmbit de la seva obra popular, que són els seus contes. Calders en alguns dels seus contes explora fenomens excepcionals, increïbles, inexplicables... Calders el que vol es divertir al seu lector. Hi ha diferents autors que fan tenen influència de Calders:

- La literatura d'Edgar Allan i els seus relats de misteri i d'imaginació.
- Massimo Bontempeli, introductor del realisme màgic que es considerat un dels primers autors del realisme. 
- Franz Kaffka, segueix el realisme màgic també.

En molts contes Calders fa referència al destí o a l'atzar, i ho fa servir per qüestionar la capacitat de la tria entre l'ésser humà.

dissabte, 12 de març del 2016

Deures 10 de març

He escollit aquesta imatge perquè representa la última part d'Antígona d'Espriu, ja que el seu germà està enterrat de mala manera en una cova i Antígona, per fer front a la seva justícia moral, li fa un enterrament digne.

dijous, 10 de març del 2016

PORTADA D'ANTÍGONA


He escollit aquesta portada perquè m’agrada molt el contrast de colors, a més el negre i el vermell simbolitzen la tragèdia.

El dibuix també és molt adequat, ja que representa  quan Antígona enterra al seu germà Polinices, fet que desencadena la tragèdia.

dimecres, 9 de març del 2016

PORTADA D'ANTÍGONA


                                                                                PORTADA D'ANTÍGONA




He escollit aquesta portada del llibre d'Antigona on surten Antígona i el seu pare quan estan surtin de la ciutat, el pare surt cec amb l'ajuda de la seva filla. Ell maldiu als seus fills que li van abandonar.
L'he escollida perquè representa la figura del pare i la filla que li ajuda ja que és cec, semblen units en aquesta imatge, hi això ho podem veure en el llibre de Salvador Espriu, anomenat Antígona.

Deures portada Antígona

He decidit fer la portada d'Antígona amb aquests personatges perquè representen els dos germans Polinicies i Antígona. Estan units pel gest que fan els dos amb la mà mostrant bona relació, i això es reflexa en el llibre de Salvador Espriu.

dimecres, 17 de febrer del 2016

DE VEGADES ÉS NECESSARI I FORÇÓS. Salvador Espriu

De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibretat.

He triat aquest poema perquè el vam veure l’altre dia a classe i em va agradar, també l’he traït pel la crítica que fa Salvador Espriu a la dictadura franquista. Encara que en el poema l’autor  ens parla del seu desig  d’una Espanya unida, lliure i sense diferències per sempre.

A Salvador Espriu la guerra civil li va afectar molt en tots els aspectes de la vida tant emocionalment com en el seu futur, ja que a causa de la guerra no va poder seguir els seus estudis i va haver de posar-se a treballar al negoci familiar després de la mort del seu pare. 

Cementiri de Sinera


El poema Cementiri de Sinera de Salvador Espriu és el que he escollit perquè m’ha cridat molt més l’atenció que tots els altres. Veiem com apareix el nom de Arenys escrit del revés, lloc d’on era l’autor del poema, on passava els estius amb la seva família. En aquest poema trobem reflexions que fa Espriu sobre la vida i el temps, i evoca la seva Sinera mítica des del record.

He escollit aquest poema perquè hem transmet un sentiments molt bons del seu lloc d’origen. Parla del passat, però sempre té en ment els seus orígens i això és una característica que m’ha agradat.

dimarts, 16 de febrer del 2016

CEMENTIRI DE SINERA. Salvador Espriu

He escolllit aquest poema perquè personalment és un dels que més m'agrada. Trobo interesant el nom de 'Sinera', que vol dir Arenys. Aquest poema em fa endinsar-me en la terra d'Arenys de Mar  i les seves boniques platges.

A Cementiri de Sinera, Salvador Espriu evoca un món perdut, la seva Sinera mítica des del record. Sinera és el nom que s'identifica, en l'obra d’Espriu, amb Arenys de Mar, d'on procedeix la seva família i lloc de residència als estius.










dilluns, 15 de febrer del 2016



He fet aquesta portada perquè volia que sortís l’autor a la portada y quest dibuix m’ha agradat molt a més porta un llibre a la mà que per mi representa aquest llibre. El títol l’he posat en color vermell pel títol de l’obra, ja que el foc és vermell. A més el contrast del banc i el negre el trobo molt adequat per a una portada.

POEMA SALVADOR ESPRIU: "PERQUÈ L'ENTONS AMB COMPASSIU AMOR"

LES HORES

"PERQUÈ L'ENTONS AMB COMPASSIU AMOR"

He escollit aquest poema de Salvador Espriu, del llibre Hores perquè el títol m'ha semblat molt atractiu i el contingut m'ha agradat, encara que al principi m'ha costat una mica entendre'l el que volia dir Espriu, després de llegir-lo un parell o tres de vegades m'ha resultat més fàcil. 

El poema de Salvador Espriu ens diu que la cançó que és el mateix poema, també parla dels seus dits que amb ells descriu unes paraules (el poema). Passa de parlar del poema a parlar d'ell mateix diu que s'oblida de les hores i que la por de morir fa una mirada a la porta del hostal, on diu que quedava la remor de les aigües. També expressa que el criden al repòs del desert, però que el seu nom es salva. 

He entés com he dit abans que passa de parlar del mateix poema a parlar de la mort, el fet de parlar de la mort Espriu ho fa d'una manera molt adequada per expressar els seus sentiments, que són els que afecten i sentim tots. 

diumenge, 14 de febrer del 2016

PORTADA ANTOLOGIA TEMPESTAT DE FLAMA

PORTADA ANTOLOGIA TEMPESTAT DE FLAMA


HE ESCOLLIT AQUESTA PORTADA JA QUE ÉS UNA IMATGE MIG DE COLOR BLAU FENT REFERÈNCIA AL SIMBÒL DE L'AIGUA DE BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL I EL COLOR GROC/TARONJA/VERMELL QUE FA REFERÈNCIA AL SÍMBOL DEL FOC TAMBÈ DE ROSSELLÓ-PÒRCEL.
AMI, M'HA AGRADAT MOLT EL FET DELS DIFERENT CONTRAST DE COLORS. 

PER BARTOMEU-ROSSELLÓ-PÒRCEL EL FOC ÉS LA TRANSFORMACIÓ ON ELL VOL ANAR, CREMA PER ARRIBAR A LA POESIA, JA QUE ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL PRESENT EN TOTES LES COSES.

dijous, 11 de febrer del 2016

TEMPESTAT DE FLAMA

 
He decidit fer la portada de ''Tempestat de flama'' d'aquesta manera perquè en aquest llibre sempre es manté la idea dels símbols de l'aigua i el foc, i penso que aquesta imatge ho descriu molt bé. 

dimarts, 9 de febrer del 2016

Portada 'Tempestat de flames'

 
 
M'he decidit a fer aquesta portada perquè volia donar-li un toc muntanyós i a la mateixa vegada il·luminat.  Bartomeu Rosselló-Pòrcel escriu un vers en el poema  'A Mallorca, durant la guerra civil' on diu: Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i  que em fa tremolar quan et recordo! I d'aquest vers he tret la imatge del paisatge vegetal i il·luminat. Em recorda a les frondoses muntanyes de Mallorca la qual l'autor contiunuament  té present l'Escola Mallorquina. 
 
També he representat l'imatge de Bartomeu Rosselló-Pòrcel on representa que està escribint i pensant en l'escola Mallorquina des del més profund dels records, d'aquí ve el toc difuminat de la imatge de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.  

dimecres, 20 de gener del 2016

PAUL VALÉRY

Paul Ambroise Valéry , va néixer el 30 d’Octubre de 1871 a Sète (França) , i va morir el 20 de juliol de 1945 a París (França). Va ser un escriptor francès. La seva obra poètica, que perllonga la tradició de Mallarmé, està considerada com una de les més importants de la poesia francesa del segle XX. La seva obra assagística és la d'un home escèptic i tolerant , que menyspreava les idees irracionals i la inspiració poètica, i creia en la superioritat moral i pràctica de la feina , la consciència i la raó.

EL poema que he triat es “El bosque amigo”. He escollit aquest poema perquè m’agrada el títol i perquè és un sonet com el que hi ha al llibre de Nou poemes.
Jo crec que en el poema l’autor ens vol dir que a la vida seguim un camí, i que aquest camí està ple d’obstacles i no és fàcil de recorre. En aquest camí vivim tot tipus d’experiències i sobretot reflexionem. Una altre cosa que vol ressaltar es que aquest camí el fem sols.

En las sendas pensamos cosas puras,
uno al lado del otro, fugitivos,
cogidos de la mano, y pensativos
en medio de las flores más oscuras.

Íbamos solos, como enamorados,
entre la verde noche del sendero,
compartiendo el fugaz fruto hechicero
del astro que aman los enajenados.

Después, muy lejos, en la sombra densa
de aquel íntimo bosque rumoroso,
morimos -¡solos!- sobre el césped blando.

Y arriba, en medio de la luz inmensa,
¡oh, amigo del silencio más hermoso,

nos encontramos otra vez, llorando!

WEBGRAFIA:
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/valery.htm
http://www.ciudadseva.com/textos/poesia/fran/valery/bosquea.htm

dilluns, 18 de gener del 2016

STÉPHANE MALLARMÉ 

El seu nom real és Étienne (París, 18 de març de 1842- Valvins, municipi de Vulaines-sur-Seine, 9 de setembre de 1898), va ser un poeta francès.
Autor d'una obra poètica ambiciosa i obscura, Mallarmé va ser l'iniciador d'una renovació de la poesia amb una influència que encara es pot percebre en l'actualitat.
Al principi la seva obra poètica mostrava l'empremta de tres contemporanis il·lustres als quals va reconèixer com a mestres: Théophile Gautier, Théodore de Banville i, sobretot, Charles Baudelaire. Però aviat va deixar anar amarres i va desenvolupar una obra poètica tan breu com ambiciosa. El fosc i esteticista Mallarmé va iniciar, en la segona meitat del segle XIX, una renovació de la poesia la influència se sent fins als nostres dies i que acabaria per transcendir el simbolisme inicial cap a una estètica més ambiciosa, relacionada amb cert impressionisme i l'orfisme que continuarien deixebles seus com Rainer Maria Rilke o la poesia pura de Paul Valéry.

"L'après-midi d'un faune" o "La Siesta del Fauno"



És un poema de l'autor francès Stéphane Mallarmé. És el seu treball més conegut i una fita en la història de simbolisme en literatura francesa.
El poema parla sobre un amor fracassat entre un faune i una nimfa mostrant específicament del sofriment del faune pel seu amor no correspost. Llavors, el faune beu per poder superar aquesta situació i oblidar el seu patiment.
El títol vol dir la seva impotència, el faune beu vi i es queda adormit tractant d'oblidar la seva pena i la seva rancúnia cap a la nimfa.
L'ideal principal és el patiment i pena per un amor frustrat entre éssers mitològics
El missatge que el poema mostra, és la forma de vida de l'autor ja que com es coneix és un dels anomenats Autors Maleïts, la vida es coneix girava al voltant de la beguda i les drogues i tenien una forma de viure poc comú que expressaven en els seus poemes.
LLOC EXTRETA L'INFORMACIÓ:
-VIQUIPÈDIA
-BLOG BIOGRAFIA MALLARMÉ

Deures: Escola Mallorquina

L'Escola Mllorquina significa el conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del s. XX, especialment el grup de la revista La Nostra Terra, i dels primers anys de la postguerra, les característiques comunes dels quals s’anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950.

Representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura Catalana-Valenciana-Balear. Són el punt viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesía de post-guerra a les Balears.

El grup està vinculat amb el Romanticisme, Modernisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme i Noucentisme. Els escriptors de l'escola tenen una alternança amb el català i el castellà.




Deures: JORGE GUILLÉN


JORGE GUILLÉN

 

Els seus poemes parteixen de situacions concretes per extreure'n les idees; utilitza un llenguatge molt elaborat, després d'un rigorós procés d'eliminació i selecció; despulla al llenguatge dels recursos que toquen directament la nostra sensibilitat; per això la seva poesia resulta difícil no per la seva acumulació d'ornament, sinó per la seva condensació i densitat: cada frase, cada paraula intenta despullar l'essència del que el poeta ens presenta. A aquesta atenció pel essencial responen alguns trets del seu estil:


-Abundància de substantius, sovint sense article, i de frases nominals, sense verb, perquè els noms recullen l'essència de les coses, no la seva existència, com el verb.
-Freqüència d'oracions exclamatives.
-Ús preferent del vers curt o d'art menor.


 

 

 

''Los jardines''

 

Tiempo en profundidad: está en jardines.
Mira cómo se posa. Ya se ahonda.
Ya es tuyo su interior. ¡Qué trasparencia
de muchas tardes, para siempre juntas!
Sí, tu niñez: ya fábula de fuentes.

 

 

*He escollit aquest poema de Jorge Guillén perquè és el que més m'ha cridat l'atenció de tots els que he llegit. Em sembla un poema amb molta vida i els sentiments que em transmet són molt positius.

 

 

divendres, 15 de gener del 2016

Feliç aniversari

Avui el nostre poeta musical ha fet 18 anys! 

Per molts anys Tirant, The Drummer Nau!

Que tinguis moltes paraules per emocionar-te!