De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un
poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts
del diàleg
i mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses
dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc
en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els
amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el
treball,
en la difícil i merescuda
llibretat.
He triat aquest poema perquè el
vam veure l’altre dia a classe i em va agradar, també l’he traït pel la crítica
que fa Salvador Espriu a la dictadura franquista. Encara que en el poema l’autor
ens parla del seu desig d’una Espanya unida, lliure i sense
diferències per sempre.
A Salvador Espriu la guerra civil
li va afectar molt en tots els aspectes de la vida tant emocionalment com en el
seu futur, ja que a causa de la guerra no va poder seguir els seus estudis i va
haver de posar-se a treballar al negoci familiar després de la mort del seu
pare.
