Ja han passat sis mesos des de que la
Cecília va marxar a la ciutat amb el Foraster.
Ens trobem a la universitat de la
Cecília.
VERGÉS: (cridant)
Cecília!
CECÍLIA: (sorpresa) Que
fa vostè aquí?
VERGÉS: He vingut a
buscar-te, necessito la vostre ajuda.
CECÍLIA: No crec que em
necessiteu, ja us les apanyeu vostè sol al poble.
VERGÉS: No es cert
això, des de que el Foraster i tu vau marxar del poble les coses s’han descontrolat
massa. La vostre mare es passa el dia plorant i sense sortir de casa,
mentrestant el vostre pare s’ha tornat més seriós i no ens permet fer res. A més
al poble fa temps que no plou i els veïns estan nerviosos i enfadats, volen que
torni el Foraster ja no creuen en els precs al senyor perquè plogui. I jo
Cecília et necessito a tu, hauria d’haver marxat amb tu quan m’ho vas demanar. Encara
estic a temps?
CECÍLIA: Ho sento, però
ja no m’importa el que passi al poble o a la meva família. Em van fer molt de
mal amb les seves paraules i els seus actes. Respecte al Foraster si tens alguna
cosa que dir digueu-li a ell. Jo no penso fer-me càrrec de res relacionat amb
el poble o amb la meva família. He començat una nova vida que m’agrada i no
tornaré enrere. I Vergés jo mai us obligaré a res, però si voleu marxar del
poble per estar amb mi no ho feu. Sincerament crec que feu més falta al poble,
la gent us necessita.
De sobte arriba el Foraster
FORASTER: Vergés que feu
vostè aquí? Com van les coses al poble?
VERGÉS: Doncs precisament
d’això parlàvem, he vingut a demanar-li que torni.
FORASTER: No estic segur
de que vulgui tornar, després de com em vau tractar...
VERGÉS: Ja he parlat
amb el poble i estan tots d’acord amb que torni i ens ajudi. No s’ho demanaria
si no estiguéssim en una situació extrema.
FORASTER: D’acord
tornaré, però si algú em falta al respecte marxaré i no tornaré mai mes.
Cecília ens acompanyaràs?
CECÍLIA: Ho sento però no,
després del que va passar i de que la meva família no s’interessés per mi jo no
tinc cap lloc al que tornar.
El Foraster i el Vergés marxen cap al
poble. La Cecília es queda a la ciutat.
