A continuació trobem un dels contes que va escriure Julio Cortazar, ''Instrucciones para dar cuerda a un reloj'':
“Allá al fondo está la muerte, pero no tenga miedo. Sujete el reloj con una mano, tome con dos dedos la llave de la cuerda, remóntela suavemente. Ahora se abre otro plazo, los árboles despliegan sus hojas, las barcas corren regatas, el tiempo como un abanico se va llenando de sí mismo y de él brotan el aire, las brisas de la tierra, la sombra de una mujer, el perfume del pan. ¿Qué más quiere, qué más quiere? Átelo pronto a su muñeca, déjelo latir en libertad, imítelo anhelante. El miedo herrumbra las áncoras, cada cosa que pudo alcanzarse y fue olvidada va corroyendo las venas del reloj, gangrenando la fría sangre de sus rubíes. Y allá en el fondo está la muerte si no corremos y llegamos antes y comprendemos que ya no importa”.
La idea principal d'aquest petit conte és la mort i el pas del temps. En primer lloc, Cortazar ens dóna les instruccions de com donar corda a un rellotge. Després l'autor fa una comparació entre el recorregut que fan les agulles d'un rellotge i el temps en el que ens apropem a la mort.
En quant a comparació podem dir que els dos autors, Cortazar i Calders, comparteixen unes tècniques narratives relacionades amb la fantasia. D'aquesta manera queden exclosos dels trets narratius particulars.
La producció narrativa de Julio Cortazar i de Pere Calders es fantástica. Els dos autors, en algunes de les seves obres utilitzen subjectes com espíritus, però el tracte que reben es molt diferent al dels personatges dels contes meravellosos. També cal nomenar la vinculació que ambdós han tingut amb el corrent literari del realisme màgic.
Pere Calders afirma que molts dels seus relats es fundamenten en l'observació de la realitat. Aquest autor i Cortazar tenen una visió del món peculiar, ja que els dos van viure a l'entreguerra quan els moviments culturals i artístics buscaven i necessitaven una renovació.
